dimecres, 18 de novembre de 2015

TORRE DE LES BRUIXES I PORTAL DE SANTA CATERINA


La Torre de les Bruixes i el Portal de Santa Caterina com a unics vestigis del recinte enmurallat de Torroella.  Recull de fotos antigues amb una mica de suport literari per conèixer la seva història.

TORRE DE LES BRUIXES

Any 1900.  Encara no hi ha la carretera que hi passa pel davant. La carretera es va construir precisament anys 1900, era la carretera que anava de Vilademat a Palafrugell.


"Formava part de l'antiga muralla de Torroella i va ser una de les seves darrers fortificacions, construïda al segle XVI, per això es coneixia com la Torre Nova. És una torre de planta circular, amb la base atalussada, feta amb filades de carreus només carejats, oberta amb espitlleres, aptes per arma de foc. Al costat de la torre hi ha un tram de mur amb una porta de mig punt, ara tapiada.

El nom de Torre de les Bruixes li prové d'una llegenda local segons la qual en aquest indret es reunien les bruixes i un personatge enigmàtic conegut com l'avi Xixó."
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=9695



Descripció

Restes notables amb el portal de Sant Caterina i la Torre de les Bruixes (segles XIV-XV). De l´antic recinte murat de Torroella de Montgrí, que tenia sis portes i diverses torres, només se´n conserven restes a la part nord i nord-oest, encara que se´n pot seguir el perímetre pel traçat dels carrers. Els elements més interessants que es mantenen dempeus en l´actualitat són el portal de Santa Caterina, situat al nord, a la part baixa de la torre del mateix nom, i la torre de les Bruixes, que protegia un dels portals, al nord-oest de l´antic nucli (vegeu fitxes corresponents). Entre el portal i la torre hi ha restes del mur nord de la muralla, d´´ uns vint metres de llarg i uns quatre metres d´alt, que conserva algunes espitlleres. L´aparell és de pedres irregulars disposades en filades horitzontals. Un altre fragment del llenç de muralla es troba a prop del portal de Santa Caterina.

Notícies històriques

El primer recinte emmurallat de Torroella de Montgrí té l´origen en l´època alt-medieval, i es devia limitar a encerclar el nucli format al voltant de l´església i l´antic castell-palau del Mirador, que fou residència dels successius senyors. A partir de finals del segle XIII les muralles van ser reconstruïdes i ampliades, d´acord amb les noves necessitats provocades per l´expansió física de la vila. A principis del segle XVIII el traçat de la muralla encara es mantenia en tot el seu perímetre. La planta del recinte fortificat apareix en un plànol dels enginyers militars francesos del 1709; en aquell període la muralla es conservava encara en força bon estat. Des de principis del segle XIX s´havia iniciat un procés d´expansió fora de l´antic recinte. L´enderroc de les muralles durant aquest segle va iniciar una nova etapa en el desenvolupament urbanístic de Torroella i va donar lloc als eixamples moderns. L´aixecament realitzat el 1887 per l´enginyer industrial Josep de Quintana i Serra permet estudiar l´evolució urbana de la vila en l´etapa immediatament posterior a la desaparició de les muralles.
 http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_1863




""Amb totes les dades que tenim ara podem establir la forma i stiuació de les quatre úniques portes que tingué la nostra Vila, d'aquesta manera: El portal de Santa Caterina, de cara a muntanya i l'únic que ha sobreviscut; tal vegada per estar incorporat a una torre. El de Mar, que fou propiament una porta, oberta en un angle pronunciat que feia la muralla enfront del pou del carrer de Mar. El de Sant Josep (en el document francés, del Ter) al capdavall del carrer Major i que, també, era una simple porta en un angle forçat de la paret. Final ment el portal d'Ullàen el lloc on encara diem "Fora Portal" i que era també, una senzilla porta oberta en el parament de pedra.
   El portal de Mar deuria ser endedrrovat per allà el 1880 per a donar pas al carrer del mateix nom. No sabem que fou la pedra negra que ens diuen. (...)
   El portal d'Orient no ha existit mai i és de llei comprendre la seva inutilitat davant el paisatge desert dels "aspres". Tampoc fou un portal de la muralla clàssica, la Porta Nova. El seu nom diu ben clar que es degué obrir per millorar la sortida cap al riu (era el camí de Girona) en temps modern; força allunyat de "l'Edat Mitjana"."

-Les portes de Torroella. Joan Pericot. Llibre Festa Major TdM 1969















PORTAL DE SANTA CATERINA


Torre de Santa Caterina.
Recinte emmurallat de Torroella de Montgrí


El recinte emmurallat de Torroella de Montgrí (Girona), conservava una torre amb podal del segle XIV, que durant molt de temps va constituir una de les entrades principals al nucli urbà. La seva fàbrica era de pedra picada i constava de dos pisos cobeds amb
volta apuntada. El portal formava un arc de mig punt adovellat.
El 1916, l'Ajuntament, considerant que el pas era estret, acordà
derribar la torre. L'actuació del Servei no es va fer esperar. Martorell
va redactar un informe en el qual va intentar solucionar, com a Centelles, dos problemes: l'un, conservar el monument, i l'altre, proposar una alternativa.de caràcter urbanístic que permetés fer compatibles I'existència del portal amb les necessitats creades per
la circulació de vehicles.247 Els treballs previs van consistir a fer un
aixecament de plànols del recinte murat i de la torre de Santa Caterina i, a continuació, redactar un projecte de restauració.
Com alternativa al pas del portal es va proposar d'obrir una bretxa en el llenç de la muralla proper a la torre i desviar-hi el trànsit, amb
I'objecte de salvar el monument de l'enderroc i mantenir la imatge
tradicional que des de segles enrere havia tingut la vila en el seu
accés.
La restauració de la torre va consistir, bàsicament, a consolidar els
elements estructurals (murs, arcs,voltes i coberta) i a reconstruir els
merlets. El cost de les obres va ascendir a 250 ptes. Martorell tenia,
també, intenció d'intervenir al castell de Torroella, i per això va realitzar-ne l'aixecament planimètric, molt complet, i un reportatge
fotogràfic. En canvi, no tenim constància documental que es fes
cap gestió o actuació.








El recinte murat de Torroella és un monument del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. Resten dues torres, el portal de Sant Caterina i la Torre de les Bruixes (segles XIV-XV).[1] De l'antic recinte murat de Torroella de Montgrí, que tenia sis portes i diverses torres, només se'n conserven restes a la part nord i nord-oest, encara que se'n pot seguir el perímetre pel traçat dels carrers. Els elements més interessants que es mantenen dempeus en l'actualitat són el portal de Santa Caterina, situat al nord, a la part baixa de la torre del mateix nom, i la torre de les Bruixes, que protegia un dels portals, al nord-oest de l'antic nucli (vegeu fitxes corresponents). Entre el portal i la torre hi ha restes del mur nord de la muralla, d'uns vint metres de llarg i uns quatre metres d'alt, que conserva algunes espitlleres. L'aparell és de pedres irregulars disposades en filades horitzontals. Un altre fragment del llenç de muralla es troba a prop del portal de Santa Caterina.[1]

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Recinte_murat_de_Torroella


3. NOTÍCIES HISTÒRIQUES

Les primeres noticies històriques en què trobem el nom de Torroella són de l'any 888,en un document on apareix la villa Torrocella en referència a una disputa entre el seu propietari, Adisclus, i el bisbe de Girona.
L'any 1085 hi ha noticia d'un castro Torroella, és a dir, un castell, que hom ha situat al voltant del palau del Mirador. La vila de Torroella neix, doncs, a l'entorn d'un castell feudal on es refugiaria la població en moments de conflicte armat.
En el transcurs dels segles XI i XII s'erigeixen unes muralles a l'entorn del castell i del nucli habitat que correspon a la zona coneguda com la Cellera, entre el portal de Santa Caterina i el carrer de Mar.
El conjunt murat s'eixampla durant el segle XIV, quan Torroella esdevé vila reial, però es mantindran els dos recintes diferenciats de la Cellera i l'Eixample (situat al sud d'aquesta), que funcionaran de manera independent. Durant el segle XIV, a més de la construcció del nou perímetre murat de l'Eixample, sembla que s'haurien reformat també els antics murs de la Cellera.
Les notícies històriques que fan referència directa a les muralles apunten a què les obres de muralles i trinxeres varen finalitzar el 1397. Per altra banda, l'any 1591 la vila obté un privilegi reial per a recaptar impostos per finançar la reparació de les muralles.
Per últim, l'any 1887 Josep de Quintana i Combis registra en un plànol la destrucció de les muralles per obrir nous carrers que permetessin el creixement de la vila (Roviras i Torrent 2003).
http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/23984/qmem6109.pdf?sequence=3




"Amb aquesta intervenció es va poder confirmar i tornar a documentar la tècnica constructiva de la muralla, que consistia en dos paraments externs de factura regular (pedres treballades disposades en filades horitzontals) amb un rebliment intern format per pedres de mida irregular i sense treballar, tot lligat amb morter.
El recinte murat, que ja es coneixia amb anterioritat, deixava a la vista en aquest espai un mur que era més ample a la part baixa i que es convertia en un llenç més prim a la
zona del primer pis aproximadament. Això ens podria
posar sobre la pista d’un possiblepas de ronda per la banda intramurs i un llenç espitllerat i continu per la banda externa
del perímetre de la vila.
Aquest tram feia aproximadament 21 metres de llargada. La seva amplada és variable, anant dels 145 cms. a l’extrem de ponent als 80 centímetres en el lloc on queda talladaper l’est. L’alçada es conservava de forma discontinua i irregular entre els 3’5 i els 6 metres a la part més alta."

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/23984/qmem6109.pdf?sequence=3




El primer recinte emmurallat de Torroella de Montgrí té l'origen en l'època alt-medieval, i es devia limitar a encerclar el nucli de cellera format al voltant de la primitiva església i l'antic castell-palau del Mirador, que fou residència dels successius senyors. A partir de finals del segle XIII les muralles van ser reconstruïdes i ampliades, d'acord amb les noves necessitats provocades per l'expansió física de la vila. A principis del segle XVIII el traçat de la muralla encara es mantenia en tot el seu perímetre. La planta del recinte fortificat apareix en un plànol dels enginyers militars francesos del 1709; en aquell període la muralla es conservava encara en força bon estat. Des de principis del segle XIX s'havia iniciat un procés d'expansió fora de l'antic recinte. L'enderroc de les muralles durant aquest segle va iniciar una nova etapa en el desenvolupament urbanístic de Torroella i va donar lloc als eixamples moderns. L'aixecament realitzat el 1887 per l'enginyer industrial Josep de Quintana i Serra permet estudiar l'evolució urbana de la vila en l'etapa immediatament posterior a la desaparició de les muralles.[1]

https://ca.wikipedia.org/wiki/Recinte_murat_de_Torroella
























                      Dibuixos de Pericot.

     Dibuix de Josep Casas.


BIBLIOGRAFIA:

-Torroella, Plaça forta?. Joan Pericot.  Llibre Festa Major TdM 1970

-Les portes de Torroella. Joan Pericor. Llibre Festa Major TdM 1969


- Llegendes torroellenques. La torre de les bruixes. Jaume Bassa. Emporion.org . 27-03-2009




Fotografies tretes de todocoleccion.net,  europeana.eu,  cartoteca de la Generalitat de Catalunya, Torroella d'abans, ....